que²

conjunció
1. Aquesta paraula introdueix frases que complementen una altra frase. La frase introduïda fa la funció d'un nom: És fàcil que arribin tard. M'agrada que siguis tan constant. Suposo que no ens farà mal. Van arribar que el tren ja havia marxat. Obre les finestres, que entri l'aire. Obre les finestres, que no podem respirar. Era tan gran que no hi cabia. Plovia tant que no es podia sortir. És igual que la seva mare. Si volen més diners que treballin. Qui vulgui peix, que es mulli el cul.
2. Que forma part de moltes locucions que fan de conjunció: ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, malgrat que, fins que, per tal que, a fi que, atès que, mentre que, com que, etc.
3. Introdueix frases interrogatives que es poden respondre amb sí o no i frases exclamatives. Que hi és, en Pere? Que vols més pastís? Que Déu et beneeixi! Que digui el que vulgui!, jo faré la meva .
4. Davant del verb s'usa per a donar èmfasi en casos com aquests: Llavors, ella que va i li diu... I ell, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs .

Vegeu també:
que¹
que³