Pronúncia: kɔl
-
masculí
- [d’un récipient] coll. Une bouteille à long col, una ampolla de coll llarg.
- geografia [entre deux sommets] coll, collada f. Le col est fermé, el coll és tancat.
-
anatomia
coll.
Le col du fémur, el coll del fèmur.
Le col de l’utérus, el coll de l’úter (o uterí) .
• antigament cou. - indústria tèxtil coll. Relever le col de sa veste, aixecar-se el coll de la jaqueta. Rabattre le col de son manteau, abaixar-se el coll de l’abric.
- col blanc oficinista m f (o empleat -ada d’oficina).
- col-bleu familiarment marí (o mariner).
-
col boule
indústria tèxtil
coll alt molt ample.
- col dur coll dret.
- col roulé (ou rabattu) coll girat.
- faux col coll (postís). Mettre un faux col à une chemise, posar el coll a una camisa.
- sans faux col figuradament [bière] sense bromera. Un demi sans faux col, un xop de cervesa sense bromera.
- se hausser (ou se pousser) du col donar-se aires de grandesa (o donar-se to, o entonar-se).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç