col

Pronúncia: kɔl
    masculí
  1. [d’un récipient] coll. Une bouteille à long col, una ampolla de coll llarg.
  2. geografia [entre deux sommets] coll, collada f. Le col est fermé, el coll és tancat.
  3. anatomia coll. Le col du fémur, el coll del fèmur. Le col de l’utérus, el coll de l’úter (o uterí) .
    antigament cou.
  4. indústria tèxtil coll. Relever le col de sa veste, aixecar-se el coll de la jaqueta. Rabattre le col de son manteau, abaixar-se el coll de l’abric.
  5. col blanc oficinista m f (o empleat -ada d’oficina).
  6. col-bleu familiarment marí (o mariner).
  7. col boule indústria tèxtil coll alt molt ample.
    1. col dur coll dret.
    2. col roulé (ou rabattu) coll girat.
    3. faux col coll (postís). Mettre un faux col à une chemise, posar el coll a una camisa.
  8. sans faux col figuradament [bière] sense bromera. Un demi sans faux col, un xop de cervesa sense bromera.
  9. se hausser (ou se pousser) du col donar-se aires de grandesa (o donar-se to, o entonar-se).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç