Pronúncia: ful
-
femení
- gentada, gernació, multitud.
- [multitude de gens pêle-mêle] patoll m, patolla.
- [grande quantité] munió, pesta.
- [le commun des hommes] gent, multitud. Il fuit la foule, defuig la multitud.
- multitud, masses pl. La psychologie des foules, la psicologia de les multituds (masses).
-
en foule
en massa (o de manera multitudinària, o multitudinàriament).
Le public était venu en foule, el públic havia vingut en massa .
• [en quantité] a patolls (o a dojo, o en orri, o a cabassos). - se mêler à la foule barrejar-se entre la gent (o entre la gentada, o entre la joventut).
- une foule de un munt (o una gran quantitat, o una munió, o una multitud, o una mà fam, o un fotimer fam) de.
- une foule fourmillante un formiguer m de gent (o una gentada o una multitud formiguejant).
- une foule grouillante una gentada renouera (o una multitud bulliciosa).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç