Pronúncia: fuʀʃe
-
verb intransitiu
- antigament bifucar-se pron, ramificar-se pron, dividir-se pron. Chemin qui fourche, camí que es bifurca.
- la langue lui a fourché familiarment se li ha travat (o lligat) la llengua (o s’ha entrebancat parlant).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç