Pronúncia: pwɛ̃te
-
verb transitiu
- [diriger] apuntar, encarar, adreçar, dirigir.
- punxar.
- [un bœuf, etc] degollar.
- [dresser] dreçar, posar dret -a.
- [marquer d’un point] puntejar.
- passar llista, controlar.
- [scrutin] fer el recompte de vots.
- marina, marítim marcar la posició.
-
tecnologia
traslladar.
- fer punta, agusar.
- [à la machine] puntejar.
- [à la main] marcar els forats.
- [couture] apuntar.
-
machine à pointer
rellotge m de control.
• tecnologia màquina puntejadora. - pointer au chômage estar sense feina (o a l’atur).
- pointer une note música posar un punt en una nota. verb intransitiu
- marcar, fitxar. Il pointe à huit heures, marca (fitxa) a les vuit.
- [un oiseau] alçar-se pron, elevar-se pron.
- [poindre] apuntar. Une larme pointait dans ses yeux, una llàgrima apuntava en els seus ulls.
- [se dresser] apuntar. Les cyprés pointaient vers le ciel, els xiprers apuntaven al cel.
- [faire saillie] apuntar, marcar-se pron. Ses seins pointaient sous son pull, els seus pits es marcaven sota el jersei. verb pronominal
- familiarment arribar intr, presentar-se. Elle s’est pointée à quatre heures, s’ha presentat a les quatre.
Vegeu també:
pointer2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç