dret2

  1. adj. → recte.
  2. En posició vertical.
    vertical
    erecte o eret, en posició vertical i sense corbar-se; també, en erecció.
    enciriat o encirat, dret com un ciri.
    estirat. Caminar estirat.
    reixinxolat, dret, en erecció, oposat a pèndul. El gos tenia la cua reixinxolada.
    palplantat, dit d'una persona que resta quieta i dreta.
    emperpalat, dret i tibat com un perpal.
    dempeus, es diu d'una persona que està dreta.
  3. Dit del costat, en oposició a esquerre.
    destre (en oposició a sinistre)
  4. cara.
  5. Dret a: → cap a.
  6. De dret: Carrera dreta. Anar carrera dreta cap a casa.
  7. A la dreta: A mà dreta. Quan sigueu allí, torceu a mà dreta.



  8. Vegeu també:
    dret1



© Manuel Franquesa