interior

  1. adj.
    intern. Òrgans interns.
    íntim, profundament interior. Designa en primer lloc allò que és conegut solament del subjecte (per oposició a públic, exterior, manifest) i allò que ateny l'essència de l'ésser en qüestió (per oposició a superficial).
    intrínsec, pertanyent a la naturalesa de la cosa (oposat a extrínsec).
    intestí (adj.), interior, esp. en un cos social, civil, domèstic. Discòrdies intestines.
  2. m. L'espai comprès entre els límits d'un cos.
    entranyes (fig.). Les entranyes de la terra.
    clos
    si (m.), part interna d'una cosa.
    recinte
    moll (fig.). Entrar al moll de la qüestió.
  3. (En llenguatge religiós)
    cor
    el fons del cor (o de l'ànima)



© Manuel Franquesa