■ cara1

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. kára ‘cap’, passat al ll. vg. amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al gr 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Part anterior del cap de l’home.
    2. per extensió Part anterior del cap d’alguns animals.
    3. caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya.
    4. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara figuradament Fer violentament retret (d’alguna cosa) a algú.
    5. escopir a la cara figuradament Manifestar (a algú) el més gran menyspreu.
    6. fer una cara nova figuradament Copejar, colpir (algú), apallissar-lo.
    7. negar la cara figuradament Negar la salutació (a algú).
    8. no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera (a algú).
    9. no saber on té la cara figuradament Ésser (algú) molt ignorant en la seva professió.
    10. no tenir cara per a senyar-se figuradament Tenir la cara molt petita.
    11. passar la mà per la cara figuradament Avantatjar (algú).
    12. rentar la cara figuradament Adular (algú).
    13. rompre’s la cara figuradament Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
    14. sense mirar cara ni ulls figuradament Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
    15. tenir cara i ulls figuradament Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).
    16. veure’s les cares figuradament Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
    1. Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
    2. figuradament Fer bona cara a tothom. Amb quina cara faré això? Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya.
    3. fer cara estirada (o llarga) figuradament Tenir un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
    4. fer dues cares figuradament Tractar d’acontentar alhora les parts contràries.
    5. fer per la bona cara de (altri) figuradament Fer (alguna cosa) a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
    6. fer per la seva bona cara figuradament Fer (alguna cosa) a algú no pels seus mèrits.
    7. mudar (o trasmudar) la cara figuradament Canviar l’expressió de la fesomia després d’una malaltia, per un accident o afecte.
    8. pagar amb la cara figuradament Revelar la cara el que (algú) és.
    9. portar escrit a la cara figuradament No poder amagar o dissimular (alguna cosa).
    10. tenir (o fer) cara de bon any figuradament Tenir l’aspecte sa, robust.
    11. tenir (o fer) cara de jutge (o de pocs amics, o de tres déus) figuradament Tenir un aspecte desagradable, de persona de mal tractar.
    12. tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) figuradament Revelar un pesar, un geni malenconiós.
    13. tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) figuradament Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.
    14. tenir (o fer) cara de pasqua figuradament Revelar satisfacció.
    15. tenir (o fer) cara de pomes agres figuradament Tenir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat.
    16. tenir cara d’ovella i urpes de llop figuradament Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers.
    17. tenir la cara gruixuda figuradament No immutar-se per cap retret.
    1. Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.
    2. a la cara de locució prepositiva figuradament Davant de, en presència d’algú. Dir, fer, alguna cosa a la cara d’algú.
    3. cara a cara (o cara per cara) locució adverbial figuradament Manifestament, l’un enfront de l’altre.
    4. de cara a locució prepositiva Cap a un temps futur. Anem de cara al bon temps. He començat a buscar feina de cara a l’estiu.
    5. de cara a locució prepositiva En allò que concerneix algú o alguna cosa. De cara als seus superiors era un treballador excel·lent.
    6. de cara a locució prepositiva Pensant en, amb vista a, per a. Fan tot això de cara a les eleccions. Una persona responsable actua de cara al futur.
    7. donar (o mostrar, o treure) la cara figuradament Respondre (per algú), sortir en defensa seva.
    8. donar (o treure) la cara (en un afer) figuradament Presentar-s’hi com a interessat.
    9. fer (o plantar) cara figuradament Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una persona o una cosa).
    10. girar cara figuradament Fugir.
    11. mirar de cara figuradament Observar a fons, considerar (algú) per conèixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
    1. Part anterior d’una cosa.
    2. cara d’una medalla Anvers d’una medalla.
    3. cara d’una moneda numismàtica Anvers d’una moneda, que porta generalment el cap o la cara d’una divinitat, d’un rei o d’un personatge, al·legòrics o reals, d’on li ve el nom.
    4. cara d’una pell (o d’un drap) Endret d’una pell, d’un drap.
    5. cara d’un edifici Façana.
    6. cara polar electrotècnia En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant l’entreferro.
    7. fer cara a figuradament Estar (un edifici) davant d’un altre. El palau de l’Ajuntament fa cara al de la Generalitat.
    8. fer la cara figuradament Rentar, polir o endreçar (alguna cosa).
  5. per extensió
    1. Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua.
    2. posar a cara figuradament Posar una cosa de manera que les seves cares restin en un mateix pla que les d’una altra.
  6. figuradament Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.
    1. Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix.
    2. geometria En un angle díedre, cadascun dels plans que el delimiten.
    3. a cara o creu Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
    4. a cara o creu figuradament Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.
    5. cara bona indústria tèxtil Endret.
    6. cara dolenta indústria tèxtil Revés.
    7. cara externa (o exterior) botànica Revers de la fulla.
    8. cara interna (o interior) botànica Anvers de la fulla.
    9. cara o creu Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.


    8. Vegeu també:
    cara2