■ dibuixar

Partició sil·làbica: di_bui_xar
Etimologia: d’origen incert, probablement del fr. ant. deboissier ‘fer obra de talla en fusta; representar gràficament’, der. de bois ‘fusta’, que té el mateix origen que el cat. bosc 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Representar formes damunt una superfície amb llapis, ploma, pinzell, etc. Dibuixar una figura del natural.
    2. usat absolutament Dibuixar a la ploma.
  2. transitiu Traçar els contorns de les figures d’una pintura, d’un dibuix, etc.
  3. transitiu Fer el dibuix o el pla d’un jardí, d’una construcció, etc., o d’una obra musical o literària.
  4. transitiu figuradament Descriure amb trets precisos o d’una manera esquemàtica. L’autor dibuixa molt bé els caràcters.
  5. transitiu per extensió Traçar formes alguna cosa. La pedra dibuixà en l’aigua tot de cercles concèntrics.
  6. per extensió
    1. transitiu Fer aparent els contorns d’alguna cosa. Aquest vestit li dibuixa les formes.
    2. pronominal Aparèixer alguna cosa vagament o en silueta al lluny, a la penombra, etc. El Montseny es dibuixava a l’horitzó.
    3. pronominal Aparèixer, deixar-se veure. En les seves faccions es dibuixà de cop la desesperació.
    4. pronominal figuradament En les disputes començaven a dibuixar-se dos partits contraris.