merda

Accessory
Etimologia: del ll. mĕrda, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    vulgarment
  1. femení
    1. Excrement de l’home i d’un gran nombre d’animals.
    2. per analogia Brutícia.
    3. figuradament Cosa dolenta, de baixa qualitat. Aquest programa és una merda. Quina merda de cotxe que tens!
    4. anar (o anar-se’n) a la merda [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Que se’n vagin a la merda! Ves a la merda!
    5. a tota merda locució adverbial figuradament Amb gran velocitat o intensitat; a tot drap. Sempre va a tota merda per l’autopista. Li agrada posar la ràdio a tota merda.
    6. dur (o portar) merda a l’espardenya (o a la sabata) (o haver trepitjat merda) Tenir mala sort.
    7. engegar (o enviar) (algú) a la merda Engegar-lo de mala manera.
    8. ésser cul i merda (dues persones) figuradament Ésser carn i ungla.
    9. ésser una merda (o una merda seca) figuradament Ésser un ningú.
    10. fet una merda figuradament La malaltia i els nervis m’han deixat fet una merda.
    11. merda! (o quina merda!) Expressions d’enuig, ira, contradicció, etc.
  2. femení Borratxera.
    1. femení dialectal fatxenda 1.
    2. adjectiu i masculí fatxenda 2.
  3. merda de bruixa botànica Massa irregular i arrissada de color verd o negrós segons el seu estat d’hidratació, que correspon a colònies de l’alga Nostoc commune, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.