■ remei

Partició sil·làbica: re_mei
Etimologia: del ll. remedium, íd., der. de medēri ‘cuidar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica
    1. Qualsevol mitjà, element, substància, producte, etc., destinat a guarir o a alleujar un estat patològic. Remei galènic, heroic.
    2. ésser pitjor el remei que la malaltia figuradament Ésser més dolenta la solució que no pas el problema que volia resoldre.
  2. per analogia
    1. Mitjà o manera d’evitar o de fer desaparèixer un mal; solució. Posar remei a la tristesa d’algú. Als grans mals, grans remeis.
    2. no haver-hi remei (o no tenir remei) No haver-hi solució o subterfugi possible.
    3. no tenir altre remei No tenir altra possibilitat d’obrar o de sortir bé.
  3. ni un per remei (o ni per remei) locució adverbial Cap absolutament, gens ni mica.