■ arma

Etimologia: del ll. td. arma, -ae, íd., i aquest, del ll. cl. arma, -orum, neutre pl. 1a font: orígens de la llengua
    femení
  1. armament
    1. Instrument per a atacar o defensar-se.
    2. arma atòmica impròpiament Arma nuclear.
    3. arma automàtica Arma de foc en la qual la força del gas produït per la càrrega de llançament, mitjançant un muntatge adequat, provoca l’expulsió del projectil de la recambra i la successiva recàrrega, sense la intervenció del tirador.
    4. arma bacteriològica Mitjà d’emissió de bacteris provocadors de malalties utilitzat amb finalitat bèl·lica.
    5. arma biològica Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines capaç de produir infeccions que incapaciten o maten un gran nombre d’éssers vius.
    6. arma blanca Arma de mà que fereix amb la punta o amb el tall.
    7. arma convencional Arma bèl·lica la utilització de la qual no ha estat prohibida o discutida per cap acord o cap organització internacional.
    8. arma curta Arma de foc portàtil, lleugera, que pot empunyar-se i disparar-se amb una sola mà.
    9. arma de foc Arma que expel·leix un projectil mitjançant l’expansió dels gasos formats per la combustió de la càrrega de pólvora.
    10. arma de repetició Arma de foc en la qual la introducció del cartutx a la culata no és feta manualment cada vegada pel tirador, sinó que és feta amb la sola maniobra de l’obturador, fins a l’exhauriment dels cartutxos continguts en un dipòsit incorporat a l’arma.
    11. arma llarga Arma de foc portàtil que ha d’empunyar-se i disparar-se sostenint-la amb les dues mans.
    12. arma nuclear Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
    13. arma química Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
    14. arma teledirigida Míssil.
    15. presentar l’arma (o les armes) Saludar amb el fusell, amb el sabre, etc.
    16. vetllar les armes Passar una nit en vetlla prop de les armes aquell que havia d’ésser armat cavaller.
    1. per extensió Tot allò que serveix per a atacar o defensar-se. Fer arma d’una cadira.
    2. figuradament Mitjà del qual hom se serveix per a vèncer, per a aconseguir alguna cosa. Fer armes del dret i de la justícia.
  3. organització militar Cadascun dels cossos en què es divideix un exèrcit per raó d’armament, d’organització i de les diverses maneres de combatre.
  4. plural figuradament Milícia. Abraçar la carrera de les armes. Company d’armes. L’honor de les nostres armes.
  5. plural heràldica Insígnia, escut, blasó, que és distintiu de persones, famílies, ciutats, corporacions, entitats, estats, etc.
  6. a armes! (o a les armes!) Crit que hom fa per fer prendre les armes per tal de defensar-se d’un atac.
  7. abaixar les armes Cessar les hostilitats.
  8. alçar-se en armes Revoltar-se armat (referit a un poble).
  9. cridar a (o sota) les armes Cridar a prestar servei militar.
  10. deposar les armes Cessar les hostilitats.
  11. estar sobre les armes Estar prompte a combatre.
  12. fer armes Guerrejar, combatre.
  13. fer les primeres armes
    1. Combatre per primera vegada.
    2. figuradament Ésser a l’inici d’un art, d’una professió, etc., i per això ésser encara inexpert, arriscar-se a una cosa nova.
  14. fet d’armes Combat.
  15. gent d’armes Soldats.
  16. mestre d’armes El qui ensenya l’art de l’esgrima.
  17. passar per les armes Afusellar.
  18. plaça d’armes Lloc destinat als exercicis militars.
  19. prendre les armes Armar-se per combatre.
  20. retre les armes Lliurar les armes a l’enemic reconeixent-se vençut.
  21. sala d’armes Local on el mestre d’armes dona les lliçons i on hom practica l’esgrima.