blanc2
| | blanca

Accessory
Etimologia: v. blanc1
Body
  1. adjectiu
    1. Del color semblant al d’una superfície mat que reflecteix la llum solar sense absorbir cap de les radiacions visibles, del color de la neu recent, de la sal comuna, o molt aproximat a aquests colors.
    2. en blanc i negre Dit de la pel·lícula, fotografia, etc., que no té colors, que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos. S’oposa a en color. Un televisor en blanc i negre. Cinema en blanc i negre.
    3. tant se me’n (o se te’n, etc.) dona blanc com negre figuradament i col·loquialment Tant me fa una cosa com una altra, tant se me’n dona naps com cols.
  2. adjectiu
    1. Clar de color, per contrast amb altres coses de la mateixa mena, de color més fosc. Cabells blancs. Carn blanca. Fusta blanca. Pa blanc. Peix blanc. Roba blanca.
    2. marina, marítim Dit del cap que no és enquitranat.
  3. adjectiu
    1. Mancat de color, empal·lidit. Quedar blanc de l’espant.
    2. blanc com la paret (o com el paper) Molt pàl·lid.
  4. adjectiu
    1. En blanc. Porta’m un paper blanc. Trobar, en un llibre, una pàgina blanca.
    2. carta blanca Naip sense cap figura pintada.
    3. donar carta blanca (a algú) figuradament Donar-li ple poder per a fer alguna cosa.
  5. adjectiu impròpiament Incolor, transparent. Dur vidres blancs a les ulleres.
  6. adjectiu i masculí i femení antropologia física Dit de l’individu del grup leucoderm.
  7. adjectiu arts gràfiques Dit de les peces o dels elements tipogràfics més baixos que els caràcters d’impremta.
  8. masculí informàtica Part d’un suport d’informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.
  9. adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
  10. adjectiu metal·lúrgia Dit del color que adquireixen alguns metalls ja roents.
    1. en blanc locució adverbial Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res.
    2. passar la nit en blanc figuradament Passar la nit sense dormir.
    3. quedar en blanc figuradament Quedar sense res, sense entendre res.
    4. signar en blanc (un taló, un contracte) Signar-lo sense que al lloc corresponent consti cap dada, cap limitació, etc.
  11. forma de blanc arts gràfiques En la impressió tipogràfica, forma que imprimeix la primera cara del full de paper.
  12. metall blanc metal·lúrgia Aliatge que té estany i plom o antimoni com a components principals.
  13. vers blanc poètica Vers d’una composició poètica mancada de rima.



  14. Vegeu també:
    blanc1