bo3
| | bona

Accessory
Etimologia: del ll. bŏnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    [bon quan precedeix un substantiu masculí o un infinitiu]
  1. adjectiu
    1. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable). Un bon amic. Un dinar molt bo.
    2. bon dia (i bona hora), bona nit (i bona hora) Fórmules de salutació.
    3. donar (o fer) bo (de fer alguna cosa) usat absolutament Causar satisfacció, ésser plaent.
  2. adjectiu Que encara serveix, no deteriorat. Això té molts anys, però encara és bo.
  3. adjectiu Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte. Un terreny bo per a l’horta.
  4. adjectiu
    1. Fàcil, còmode (de fer). Un llegum bo de coure. Un cistell bo de portar. Una excursió bona de fer.
    2. de bon dir (o fer, etc.) Fàcil de dir, de fer, etc. Una feina de bon fer. Un cistell que fa de bon portar.
  5. adjectiu figuradament
    1. Que excel·leix en el seu gènere, que posseeix en alt grau les qualitats desitjables. Un bon alumne. Una bona novel·lista.
    2. bona mar Mar tranquil·la.
    3. bon cap Cap ben organitzat.
    4. ésser de bona família Ésser d’una família considerada distingida, de bona reputació.
    5. fer bo Fer bon temps.
    6. fer bon temps Ésser agradable el temps.
    7. fer (quelcom) bo (quelcom) irònicament Ésser una cosa molt pitjor que una altra. Tenia una amargor que feia bo el fel.
    8. tenir bona cama Ésser caminador.
    9. tenir la bona Estar de bon humor.
    10. tenir la bona Estar de sort.
    11. tenir-ne de bones Tenir bons acudits.
    1. adjectiu Millor (per oposició a un altre de considerat pitjor). Portar la roba bona quan és festa.
    2. masculí i femení A les pel·lícules sempre guanyen els bons.
    3. cara bona (o costat bo) Dret, anvers. El setí té la cara bona molt brillant.
    4. el bo i millor La part més selecta, més triada, d’una cosa; la flor i nata. Vam menjar del bo i millor. El bo i millor de la societat.
  6. adjectiu
    1. Sa. Estar bo. No podrà sortir de casa fins que estarà ben bona.
    2. bo i sa Sa i estalvi.
    3. estigueu bons (o estigui bo) Fórmules de comiat.
    1. adjectiu Caracteritzat per la bondat moral. Era molt bon home. Una bona persona.
    2. fer de bo (a algú amb un altre) Intercedir a favor seu (prop d’aquest).
    3. home bo Mitjancer en els judicis de conciliació.
  7. adjectiu
    1. Terme d’afecció. Ep, vós, bon home!
    2. bon home (o simplement bo) Home simple, crèdul. No tingueu por que ell s’adoni de res: és un bon home. El bo d’en Pep.
    1. adjectiu En excés més aviat que en defecte, no petit, considerable, complet. Fer bona mesura, bon pes. Un trajecte de tres hores bones.
    2. aquesta sí que és bona irònicament Expressió amb què hom comenta una cosa considerada sorprenent, inesperada, intolerable o desenraonada. Aquesta sí que és bona... Ara em vens a felicitar després del mal que m’has fet.
    3. fer-la bona Fer-la grossa, fer un disbarat.
    4. la bona jocs d’entreteniment En alguns jocs de pilota, jugada de desempat d’una partida. Juguem a deu i la bona.
  8. adjectiu i interjecció
    1. Indica l’aprovació.
    2. Marca una sorpresa desagradable. Bo: ara s’han apagat els llums!
  9. a la bona de Déu locució adverbial De qualsevol manera, sense norma, a l’atzar.
  10. al bo de locució adverbial Al mig de, ja començada (una cosa). Anar-se’n al bo de la reunió.
  11. a les bones locució adverbial Amistosament, per la persuasió, no recorrent a mitjans restrictius.
  12. bo i locució adverbial Locució usada per a emfatitzar un adjectiu, un adverbi, un gerundi o un participi. Treballaven bo i cantant.
  13. bona cosa Molt.
  14. de bo (o de bo de bo) locució adverbial De debò, de veres.
  15. de bon matí Molt de matí.
  16. de bon principi locució adverbial Des del començament.
  17. tenir de bo (en algun lloc o prop d’algú) Ésser-hi influent.



  18. Vegeu també:
    bo2
    bo1