■ cabra

Homòfon: cabre
Etimologia: del ll. capra, íd. 1a font: s. XIII, Usatges
    femení
    1. zoologia i ramaderia Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, especialment al gènere Capra.
    2. zoologia i ramaderia Cabra femella adulta.
    3. cabra blanca zoologia Cabra de pelatge completament blanc de la subfamília dels caprins (Oreamnos americanus), amb banyes de secció circular lleugerament corbades cap enrere, anomenada també cabra de les Rocalloses.
    4. cabra daina zoologia Daina.
    5. cabra dels Alps zoologia Cabra de la subfamília dels caprins (Capra ibex), de pelatge aspre i espès de color bru rogenc.
    6. cabra pirinenca zoologia Herc.
    7. cabra salvatge zoologia Cabra molt semblant a la pirinenca, subespècie d’aquesta, de dimensions més petites, de la subfamília dels caprins (Capra pyrenaica hispanica).
    8. carregar les cabres (a algú) figuradament Carregar-li les culpes.
    9. el negoci d’en Robert amb les cabres Un mal negoci.
    10. la cabra avesada a saltar fa de mal desavesar (o salta i saltarà) Refrany que es diu per significar que els mals inveterats són difícils de fer perdre.
    11. estar com una cabra (o boig com una cabra) popularment Dit d’una persona eixelebrada, esbojarrada.
    12. haver mamat llet de cabra Ésser una criatura inquieta i entremaliada.
  2. adoberia Pell de cabra.
  3. entomologia Insecte paràsit de l’home de l’ordre dels anoplurs (Phthirus pubis), semblant al poll però de cos més curt i ample, anomenat també poll del pubis.
  4. entomologia Aranyó.
  5. zoologia Crustaci decàpode marí de la secció dels braquiürs (Maja squinado), cordiforme, verrucós i ple de punxes, de moviments lents i de vida sedentària solitària.
  6. botànica
    1. Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius zonarius), amb aspecte de rovelló, de barret viscós amb zones concèntriques de color taronja.
    2. Rovelló de cabra.
    3. cabra de beç Rovelló de cabra.
  7. marina, marítim Cadascuna de les petites onades d’escuma que el vent forma a la superfície de la mar.