■ clerecia

Partició sil·làbica: cle_re_ci_a
Etimologia: deriv. romànic i semiculte del ll. clericus ‘clergue’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení cristianisme
  1. clericat 2.
  2. Conjunt dels clergues que assisteixen a una cerimònia religiosa.