■ compàs

Etimologia: de compassar 1a font: s. XIV, Llull
    [plural compassos] masculí
  1. mecànica Instrument per a traçar arcs de circumferència i per a prendre distàncies que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per un cap.
  2. diagnosi Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials.
  3. esports En esgrima, moviment que fa el cos quan deixa un lloc i n’ocupa un altre.
    1. música Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barres de compàs. Marcar el compàs. Compàs de tres per quatre. Cantar a compàs.
    2. compàs d’espera música En un text musical, compàs format totalment per silencis.
    3. compàs d’espera figuradament Detenció d’una cosa durant un temps curt.
  5. nàutica Agulla nàutica.
  6. transports Peça metàl·lica articulada que permet de plegar i d’estendre la vela o coberta de tela d’un vehicle descapotable.