■ costar

Etimologia: del ll. constare ‘existir; consistir en; costar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb intransitiu
    1. Requerir, per a ésser obtingut o adquirit, de pagar tal o tal suma. Aquest anell m’ha costat una fortuna.
    2. costar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó, etc.) Ésser molt cara una cosa.
  2. figuradament Ocasionar esforç o sacrifici, ésser difícil. Aquest llibre li costa quatre anys de treball. Em costa molt d’aprendre de comptes.
  3. Tenir una conseqüència onerosa, dolenta. Aquesta imprudència li costarà la vida.
  4. costi el que costi A qualsevol preu.