■ culpa

Etimologia: del ll. cŭlpa, íd., en cat. ant. colpa, per via popular 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes. Confessar una culpa.
  2. cristianisme Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu.
  3. dret civil Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
  4. dret penal Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
  5. donar la culpa de Atribuir a algú o a alguna cosa d’haver estat la causa d’alguna cosa.
  6. la culpa ésser de Ésser la causa d’alguna cosa. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja.
  7. per culpa de A causa de.
  8. tenir la culpa de Haver estat, algú o alguna cosa, la causa que s’hagi esdevingut (alguna cosa).