■ davallar

Etimologia: de davall 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Un camí que davalla de Collserola.
  2. transitiu Recórrer de dalt a baix. Davallar el pendent a tomballons.
  3. transitiu Portar de dalt a baix. Davallar l’estàtua del pedestal.
  4. intransitiu antigament descendir 4.