■ desmanegar

Etimologia: de manegar 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Llevar el mànec. Desmanegar una destral.
    2. pronominal Perdre el mànec, cessar de tenir mànec. L’aixada s’ha desmanegat.
    1. transitiu Desballestar, desajustar.
    2. transitiu per extensió Crebantar, esgavellar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs.
    3. transitiu figuradament Desarranjar, embolicar un afer, una qüestió, etc.
    4. desmanegar-se per Esforçar-se afanyosament a obtenir una cosa.