despatxar

Accessory
Etimologia: del fr. dépêcher ‘enviar ràpidament’, format com a antònim sobre el radical de empêcher ‘impedir’, ll. vg. impedicāre, ll. cl. impedīre ‘entrebancar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Acabar, enllestir, un afer, una tasca, etc.
    2. Donar curs i resolució a un afer.
    3. Expedir un document oficial, un privilegi, una butlla, etc.
  2. intransitiu Tractar, un cap i els seus col·laboradors o subordinats, un o diversos afers. El director va despatxar tota la tarda amb el cap de vendes.
  3. transitiu
    1. Vendre directament al públic en una botiga, etc. Despatxar una mercaderia.
    2. per extensió Despatxar un client.
    3. usat absolutament Les botigues del centre despatxen més.
  4. transitiu Trametre (una comunicació, un correu, un missatger, etc.). Despatxar una missiva.
  5. transitiu
    1. Donar comiat a algú, desfer-se’n, engegar-lo.
    2. especialment Donar comiat a un criat, un obrer, etc.; acomiadar.
    3. per extensió Matar.