■ ençà

Homòfon: ansar
Etimologia: de ça1 1a font: 1315
    adverbi
  1. Cap ací, en direcció on hom és. Ha venut tots els seus terrenys de la carretera ençà. No t’allunyis: fes-te ençà!
  2. Cap al temps present, a partir d’un moment passat. No l’he vist de dijous ençà. D’un quant temps ençà han canviat, les coses. De llavors ençà.
    1. d’ençà de locució prepositiva Des de. D’ençà d’aquell dia.
    2. d’ençà que locució conjuntiva Des que. D’ençà que és fora.
  4. ençà i enllà A un costat i a un altre. Mirar ençà i enllà. He perdut tot el dia anant ençà i enllà!