■ enfangar

Etimologia: de fang 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Ficar en el fang.
    1. transitiu Cobrir, embrutar, de fang.
    2. pronominal S’ha enfangat les cames fins als genolls.
    3. transitiu figuradament Embrutar moralment. Certes lectures enfanguen l’esperit.
    4. pronominal figuradament S’ha enfangat en el vici.
  3. pronominal figuradament Ficar-se en un afer, una empresa, etc., de difícil solució. M’he ben enfangat; no sé pas com me’n sortiré.