■ enfonsar

Etimologia: de fons 1a font: s. XVI
    verb
    1. transitiu Fer anar cap al fons. El submarí enfonsà tres cuirassats.
    2. pronominal Els cossos pesants s’enfonsen més ràpidament que els lleugers.
    3. pronominal nàutica Perdre l’estabilitat en el nivell normal de l’aigua.
    4. pronominal nàutica Submergir-se completament en l’aigua passant a ocupar un nivell inferior del seu normal.
    1. transitiu Fer penetrar profundament una cosa dins una altra. Li enfonsà l’espasa al pit.
    2. pronominal S’enfonsà en la sorra fins als genolls. A mesura que es fa vell, els ulls se li van enfonsant.
    1. transitiu Fer descendir, una cosa, al nivell del sòl o la superfície sobre la qual descansa.
    2. pronominal Amb el pes dels llibres, la base s’anava enfonsant a poc a poc.
    1. transitiu Destruir una cosa rompent-la, fent-hi una obertura, de fora endins, de dalt a baix. Enfonsar una paret, una porta. Un camió ha enfonsat la vorera.
    2. pronominal Hem de reforçar les bigues; si no, el sostre s’enfonsarà.
  5. figuradament
    1. transitiu Arruïnar, destruir. Sembla com si volguessin enfonsar l’empresa.
    2. transitiu Fer caure en una situació dolenta, en un estat de depressió, etc. Ha enfonsat el poble en la misèria i la ignorància. Aquella desgràcia va enfonsar-lo.
    3. pronominal Tots els imperis acaben enfonsant-se. Té molt poc de tremp: a la més petita s’enfonsa.