■ enganxar

Etimologia: de ganxo1 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Unir dues coses mitjançant un ganxo o ganxos. Hi ha molts passatgers: hi hauran d’enganxar un altre vagó.
    2. Subjectar un cavall, un ase, etc., a un carruatge perquè el pugui arrossegar. Enganxeu l’euga al carro.
    3. usat absolutament Digueu al cotxer que enganxi.
    1. transitiu Unir, fer adherir amb cola o qualsevol matèria aglutinant. Enganxeu aquests papers amb la goma del pot blanc. Els trossos de tela, enganxa’ls amb midó. Paper d’enganxar mosques.
    2. pronominal La camisa se li enganxa a la pell de tant que sua. Es veu que m’ha sagnat: la bena se m’ha enganxat a la ferida.
    3. usat absolutament Aquest aiguacuit no enganxa, és massa clar.
  3. per analogia
    1. transitiu Agafar, un instrument que s’introdueix o que enclou, impedint la fugida o el moviment (d’allò que agafa). Li van enganxar l’americana en els ferros de la tanca. Una premsa li va enganxar la mà.
    2. pronominal Enganxar-se les faldilles entre els dos batents d’una porta. Enganxar-se els dits en una esquerda.
  4. figuradament
    1. transitiu Lligar, comprometre algú, amb habilitats, enganys, etc., a fer alguna cosa. Ell no volia prometre-s’hi, amb aquella noia, però ella l’ha sabut enganxar.
    2. pronominal col·loquialment Fer-se addicte (a una droga).