escoltar

Accessory
Compareu: l’acc. 1 amb sentir 1 5, auscultar
Etimologia: del ll. vg. *ascultare, amb reducció del diftong inicial de auscultare 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Aplicar atentament l’orella per percebre remors, paraules, etc. S’amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
    2. transitiu i usat absolutament Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
    3. transitiu Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M’escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
    4. pronominal En parlar, tenir l’aire d’agradar-se, d’admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
  1. transitiu
    1. Fer cas (d’allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te’n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t’escoltarà.
    2. figuradament Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta la veu de la consciència.