■ estant2

Homòfon: estand
Etimologia: de estar 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que està o roman en un lloc.
  2. de (un lloc) estant locució adverbial
    1. Expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc. Jo m’ho mirava de la finestra estant. D’aquí estant no se sent res. De dalt estant el poble sembla molt petit.
    2. figuradament De fora estant és fàcil de criticar.



    3. Vegeu també:
    estant1