■ estofa

Etimologia: del fr. ant. estofe ‘materials diversos’, segurament der. del verb e(s)tofer ‘preparar’, probablement de l’ant. alt al. stopfôn ‘reblir; tapar’ 1a font: c. 1372
    femení
  1. antigament Roba, teixit.
    1. Matèria de què és feta una cosa. Aquests mobles són de bona estofa.
    2. especialment i figuradament Tan dolent és l’un com l’altre: són de la mateixa estofa. En ell hi ha l’estofa d’un savi.