■ estona

Etimologia: del germ. gòtic fem. *stundo, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. Espai de temps d’alguna durada. Espereu-me una estona: no tardaré gaire. Ja fa estona que són fora.
    1. a estones locució adverbial De tant en tant.
    2. a estones perdudes locució adverbial En el temps lliure de feines urgents, regulars o obligades. Toca el piano a estones perdudes.
    3. anar a estones (algú o alguna cosa) locució verbal Ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc., variables, en funció del temps que passa.