gros
| | grossa

Accessory
Compareu: l’acc. 1 amb gran 1
Etimologia: del ll. grŏssus ‘gras; gruixut’ 1a font: 1242
Body
  1. adjectiu
    1. Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari. Un home alt i gros. Té el cap molt gros. El meu llibre és més gros que el teu.
    2. De major volum respecte al d’altres coses similars. El dit gros. Bestiar gros. El peix gros es menja el petit. Artilleria grossa. Intestí gros.
    3. Que ultrapassa accidentalment el seu volum habitual. El riu baixa gros.
    4. estar grossa Estar embarassada.
    5. mar grossa Maregassa.
  2. adjectiu per extensió Considerable per la quantitat, la intensitat, la gravetat, etc. Una grossa suma de diners. Passar una pena grossa. Un gros benefici. Això que t’ha dit és molt gros. Me l’ha feta grossa. Li n’ha passada una de grossa.
    1. masculí Part principal, més nombrosa, d’un tot. Encerclaren el gros de l’exèrcit. Ja ha passat el gros de la manifestació.
    2. en gros locució adverbial Sense atendre als detalls.
  3. femení
    1. Premi major d’una rifa. Li ha tocat la grossa de Nadal.
    2. tocar la grossa (a algú) irònicament Sobrevenir-li una cosa molt desfavorable.
  4. femení metrologia Dotze dotzenes.
  5. masculí numismàtica Nom donat al segle XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.