■ mai

Partició sil·làbica: mai
Etimologia: del ll. magis ‘més’, per una evolució fonètica condicionada pel fet d’anar seguit de no en la combinació mais no 1a font: 1561
    adverbi
    1. Cap vegada. No vaig mai al teatre. D’ençà que se’n va anar a Amèrica, no l’he vist mai més.
    2. mai per mai Cap vegada. Després del que m’has dit, mai per mai no aniré a casa seva.
    3. ni mai! Expressió de menyspreu i d’impaciència amb què es contesta una negativa. Si no vols venir, ni mai!
    1. En frases interrogatives i condicionals, alguna vegada. Hi has vingut mai, a la festa major? Si mai vaig a Vic, aniré a visitar el museu.
    2. mai (o mai per mai) que Amb el verb en subjuntiu, si alguna vegada. Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps.