■ mamar

Homòfon: mamà
Etimologia: del ll. td. mammare ‘donar mamar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Xuclar amb els llavis i la llengua la llet de les mamelles. L’infant mama la llet amb delit.
    2. usat absolutament Només ha mamat fins a tres mesos.
    3. donar mamar (a un nodrissó) Donar-li, la mare, el pit perquè mami.
  2. per analogia i col·loquialment
    1. transitiu Xuclar, algú, alguna cosa com un infant xucla les mamelles.
    2. pronominal El nen sempre es mama el dit gros.
    3. mamar-se el dit figuradament Ésser crèdul, càndid, com un infant.
  3. transitiu i usat absolutament col·loquialment i per analogia Beure a morro. No beguis d’aquesta ampolla, que tothom l’ha mamada.
  4. transitiu i usat absolutament per extensió i col·loquialment Beure qualsevol classe de líquid, especialment una beguda alcohòlica. Mama la cervesa com si res. Sempre va begut perquè li agrada mamar.
  5. transitiu figuradament Adquirir una habitud, una qualitat, etc., des de la primera infància. Hem mamat amb la llet la nostra llengua.
  6. transitiu i usat absolutament figuradament i col·loquialment Treure un avantatge, un profit, etc., d’algú o alguna cosa sense mèrits o sense esforç. Tots mamen de la botiga del pare.
  7. pronominal figuradament i col·loquialment
    1. Tenir un avantatge, un profit, etc., sense mèrits o sense esforç. Es mama un sou de ministre. Vosaltres sí, que us mameu bona vida!
    2. mamar-se-les dolces No haver-se d’afanyar gaire o gens per a gaudir d’un avantatge, un profit, etc.