■ mossegar

Etimologia: del ll. td. morsicare, íd., freqüentatiu de mordēre ‘mossegar’
    verb
    1. transitiu Agafar i prémer amb les dents. Un gos l’ha mossegat a la cama, li ha mossegat la cama.
    2. pronominal No et mosseguis les ungles.
    3. transitiu per analogia Estrènyer, pinçar, fortament un objecte, una cosa entre dues peces, dues rodes, etc., fent pressió per tal d’agafar-lo o subjectar-lo.
  2. transitiu i usat absolutament
    1. Tenir l’habitud de mossegar. Gos que lladra no mossega.
    2. irònicament Ja pots acostar-te, ja, que no mossego.
  3. transitiu per extensió La llima mossega el metall.
  4. transitiu figuradament
    1. Atacar acerbament de paraula. Sempre ha de mossegar algú o altre.
    2. usat absolutament especialment No pot parlar sense mossegar.
  5. transitiu figuradament i col·loquialment
    1. Aconseguir algun profit egoistament, abusivament, etc. Quina vergonya mossegar aquesta misèria d’una pobra vídua!
    2. especialment Robar.