■ oi2

Partició sil·làbica: oi
Etimologia: d’origen expressiu, cas d’alternança vocàlica amb ai, ei, ui
    interjecció
    1. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu. Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
    2. Partícula amb què hom demana l’assentiment a una demanda. Oi que ho faràs?
  2. Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir. Equival a l’adverbi sí, certament que sí. Ell és un mal amic. Oi, sens dubte.
  3. Exclamació de sorpresa. Oi!, tu per ací?
  4. [usada generalment reduplicada] Expressió de dolor. Oi!, oi!, quin mal que em fas!
  5. oi més De més a més, a més d’això.



    6. Vegeu també:
    oi1