■ propòsit

Etimologia: del ll. proposĭtum, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
    1. Acció de proposar-se de fer una cosa;
    2. l’efecte. He fet el propòsit de no tornar-hi. Oblidar els bons propòsits.
    3. Allò que hom es proposa. De sobte, s’adonà que aquell propòsit no era bo.
  2. a propòsit locució adverbial Adequat a l’assumpte, al cas, de què es tracta. Una branca a propòsit per a fer-ne un bastó. Vens a propòsit.
  3. a propòsit de locució prepositiva En ocasió de, respecte a. A propòsit del que vós dieu, jo recordo una anècdota.
  4. a (o de) propòsit locució adverbial Deliberadament, expressament. Ho va fer a propòsit.
  5. no fer (o no venir) al propòsit No ajustar-se a la matèria de què es tracta, no fer al cas.