■ ratxa

Etimologia: de l’àr. ráǧǧa ‘sotrac; agitació’ 1a font: s. XX, Ruyra
    femení
  1. Bufada de vent. Aquell dia, el mestral bufava amb ratxes fortíssimes.
  2. figuradament
    1. Successió no interrompuda d’actes, d’estats, de manera d’obrar, etc., d’una certa duració. Una ratxa de feina.
    2. anar a ratxes (una cosa) Esdevenir-se en diverses etapes freqüents i sobtades. No treballa sempre amb la mateixa activitat: la feina va a ratxes.