■ solitari
| | solitària

Etimologia: del ll. solitarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de qui viu sol.
    2. adjectiu botànica Dit de les flors no aplegades en inflorescència.
    3. femení zoologia Tènia.
    4. cuc solitari (o simplement solitari) zoologia Tènia.
  2. adjectiu Desert, on hom es troba tot sol. Vam arribar a un paratge solitari.
  3. masculí jocs d’entreteniment Joc, ordinàriament de cartes, que juga una sola persona.
  4. masculí joieria Diamant muntat tot sol en una joia.