La Maria no és gota parladora.
No s’ha immutat gota.
Respongué sense pensar-hi gota.
No me’n fio gota, d’aquesta corda.
Els dos bessons no s’assemblen gota.
Això no t’escau gota.
No hi veig gota.
Feu servir gota amb aquest funció adverbial? Té el mateix sentit que gens.
De tota manera, l’ús que primer ens ve al cap quan pensem en la paraula gota segurament és el de substantiu, com en els exemples Gotes de pluja, Les gotes de suor li queien cara avall o Una gota de sang; o en les expressions suar la gota negra ('fatigar-se molt') o ser com dues gotes d’aigua ('assemblar-se molt').
Com hem vist, però, el substantiu gota, pel fenomen gramatical que s'anomena habilitació o conversió, ha passat també a ser un adverbi: ha mantingut la forma íntegrament (no ha afegit cap afix derivatiu, per exemple), però ha canviat de categoria gramatical.
Així, tal com defineix el Gran diccionari de la llengua catalana, l’habilitació o conversió és la formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d’un mot ja existent sense afegir-li cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical.
A més dels usos que hem vist més amunt, la paraula gota també té el sentit de gens en oracions negatives quan va seguida de la preposició de i d'un sintagma nominal no comptable:
No té gota de paciència.
No hi ha gota d’esperança.
Pren el pa amb tomàquet sense gota d’oli!
No em fa gota de gràcia.
De tota manera, l'habilitació o conversió més habitual segurament no és la que crea adverbis, sinó la que crea substantius. Tenim la possibilitat d'anteposar un article a gairebé qualsevol categoria gramatical per convertir-la en un nom. Ho veiem clarament quan busquem les raons de les coses: no ens cal dir sempre "el motiu", podem preguntar-nos el perquè (aquí és un substantiu, però habitualment és una conjunció). I si som de caràcter difícil, segur que a tot hi trobarem peròs (un altre substantiu que també ve d'una conjunció).