Per molta gent el Primer de Maig és simplement un dia de festa, però té un rerefons històric que cal recordar: el dia u de maig de 1886 es van iniciar una sèrie de manifestacions a Chicago en què es reivindicava una jornada laboral de vuit hores, la qual cosa va comportar que les condicions de treball milloressin progressivament arreu del món. I com que Catalunya té fama de ser un país de gent que pica molta pedra, provarem de treure una mica de suc del vocabulari i la fraseologia al voltant de treballar, que de ben segur que en sortiran moltes curiositats.
D’una banda, el verb treballar té un origen etimològic ben interessant: prové del mot llatí trepaliare, que vol dir turmentar i que, al seu torn, ve de la paraula trepalium, que fa referència a un instrument que es feia servir per torturar els presoners. D’altra banda, el verb pencar, sinònim de treballar, també podria tenir un origen una mica sinistre: segons l'Alcover-Moll prové del mot en castellà antic apencar, que significa fuetejar algú, tot i que Coromines no hi estava d’acord... Així doncs, de bon començament ja veiem que això de treballar no és pas que inspiri gaire optimisme. Pel que fa al nom feina, ve del mot llatí facienda, que es refereix, ras i curt, a les coses que s’han de fer.
Hi ha unes quantes alternatives per referir-se a l’acció de treballar que també tenen implícita aquesta connotació de patiment i esforç. A tall d’exemple, podríem dir que una persona es va rompre l’esquena fent un pastís si hi va posar molt d’esforç, de la mateixa que podríem dir que s’hi va escarrassar molt, que l’hi va costar Déu i ajut (o ajuda) o que va suar de valent, , en sentit figurat, per aconseguir-ho. A més a més, ja que hem posat l’exemple del pastís, hi ha un verb que pot ser que no sigui gaire conegut i que serveix per referir-se a algú que feineja a la cuina, ja sigui preparant menjar o rentant plats: cuinejar.
Per acabar aquest apunt del blog d’una manera més tranquil·la i sense tanta treballada, potser hauríem de parlar d’algunes paraules i expressions que se situen a la banda contrària de la idea de treballar. Per exemple, hi ha persones que són peresoses o gandules, és a dir, que els fa molta mandra treballar i que s’estimen més passar el dia fent el dropo.
També podem dir que algú té un os a l’esquena quan precisament no li agrada doblegar l’esquena.
Esperem que celebreu la Festa Internacional del Treball amb moltes ganes, i recordeu que del treball surt el profit.