■ feina

Partició sil·làbica: fei_na
Compareu: treball
Etimologia: del cat. ant. i encara dial. faena, ll. vg. facenda, ll. cl. facienda ‘coses que han de ser fetes’, neutre pl. del participi de futur passiu de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. Anar a la feina. Una feina molt cansada. Si avancem feina, podrem plegar més aviat. Un dia de feina. Cavar la terra no és la teva feina. Feina feta no té destorb.
    2. altra feina hi ha Expressió emprada per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.
    3. amb prou feines locució adverbial Difícilment, a penes. Eren tants, que amb prou feines els hem poguts comptar. Amb prou feines arribarem a ésser vint.
    4. anar per feina Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses. Anem per feina que es fa tard!
  2. Ocupació, afer.
  3. informàtica Unitat de treball, considerada bàsica i independent, que pot ésser duta a terme per un ordinador.