verb intransitiu
1. fer-se malbé, espatllar-se, trencar-se.
2. [Geschäft] arruïnar-se, fer bancarrota.
3. fer-se miques (o bocins).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. kaputtlachen trencar-se (o partir-se) de riure, morir-se fam de riure.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. fer malbé, espatllar.
2. trencar, fer miques (o bocins), esbocinar, esmic(ol)ar.
3. figurat fúmer.
4. fotre (pop ).
5. [Geschäft] arruïnar.
6. s. kaputtmachen matar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

kaputtmachen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. caputxa.
2. [kleine] caputxó m.
3. [Hirt] caperull m.
4. [größer] caperulla.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení prèdica (popular i aspra).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen]
1. (frare) caputxí.
2. (monja) caputxina.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n] botànica caputxina.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení prèdica (popular i aspra).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -]
1. carrabina f.
2. tercerola f.
3. [kleiner] mosquetó.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU