adjectiu disert, facundiós, eloqüent.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular facúndia, eloqüència.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení oratòria, retòrica.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu i intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. enraonar, parlar.
2. fer un discurs o parlament (über [+ac] sobre, de).
3. [plaudern] xerrar, fer-la petar.
4. [sagen] dir.
5. er lässt (nicht) mit s. reden (no) es pot parlar amb ell.
6. és (in)tractable.
7. du hast gut reden t’és ben fàcil de dir-ho (o de parlar-ne).
8. von s. reden machen fer parlar de si, tenir ressonància.
9. s-m reden nach segons el que diu, d’acord amb les seves paraules.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. dita, locució.
2. frase, expressió.
3. manera de dir.
4. plural [leere Redensartn] paraules (buides), (meres) raons.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -en]
1. paraules buides, raons vàcues.
2. enraonies pl.
3. xerrameca.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. verbositat f.
2. vèrbola f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Redeschwall.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. manera de parlar.
2. elocució.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. gir, modisme m, idiotisme m.
2. Redensart.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU