Es mostren 38317 resultats

disestablish

disestablish

transitive verb Ecclesiastical separar de l'Estat
 
Diccionari Anglès Català

disestablishment

disestablishment

noun Ecclesiastical separació de l'Estat
 
Diccionari Anglès Català

disfavour


<title type="display">disfavour</title>

    noun
  1. desfavor, desgràcia, desaprovació.
  2. to fall into disfavour [custom] caure en desús.
  3. (idem) [person] caure en desgràcia.
  4. to look with disfavour on something desaprovar alguna cosa.
  5. at the risk of incurring someone's disfavour a perill de desplaure algú.

disfavour

noun desfavor , desgràcia , desaprovació to fall into disfavour custom caure en desús idem person caure en desgràcia to look with disfavour on something desaprovar alguna cosa at the risk of incurring someone's disfavour a perill de desplaure algú
 
Diccionari Anglès Català

disfiguration

disfiguration

noun desfiguració enlletgiment
 
Diccionari Anglès Català

disfigure

disfigure

transitive verb desfigurar enlletgir
 
Diccionari Anglès Català

disfigurement

disfigurement

noun desfiguració enlletgiment
 
Diccionari Anglès Català

disfranchise

disfranchise

transitive verb privar dels drets civils especialment privar del dret de vot
 
Diccionari Anglès Català

disgorge

disgorge

transitive verb vomitar , gitar , perbocar , treure river desembocar figurative retornar , restituir
 
Diccionari Anglès Català

disgrace


<title type="display">disgrace</title>

Pronúncia: dɪs'greɪs
    noun
  1. [state of shame] ignomínia, deshonra, oprobi, vergonya.
  2. to be in disgrace ésser desacreditat.
  3. (idem) [child] estar castigat.
  4. to bring disgrace on deshonrar.
  5. to fall into disgrace caure en desgràcia.

  6. [downfall] caiguda.

  7. [shameful thing] vergonya.
  8. escàndol.
  9. it's a disgrace és una vergonya.
  10. what a disgrace! quina vergonya!

  11. [loss of favour] desgràcia.
    12. transitive verb
  12. deshonrar, desacreditar.
  13. he was disgraced and banished el van deshonrar i desterrar.
    14. reflexive verb
  14. to disgrace oneself deshonrar-se.

disgrace

noun state of shame ignomínia , deshonra , oprobi , vergonya to be in disgrace ésser desacreditat idem child estar castigat to bring disgrace on deshonrar to fall into disgrace caure en desgràcia downfall caiguda shameful thing vergonya escàndol it's a disgrace és una vergonya what a disgrace quina vergonya loss of favour desgràcia transitive verb deshonrar , desacreditar he was disgraced and banished el van deshonrar i desterrar reflexive verb to disgrace oneself deshonrar-se
 
Diccionari Anglès Català

disgraceful

disgraceful

adjective deshonrós , vergonyós behaviour escandalós disgraceful quina vergonya