masculí [refregón] fregada f, refregada f, refrec.

nom propi femení Estrella.

femení
1. astronomia estel m, estrella.
2. [en la frente de los caballos] estel m.
3. [representación gráfica] estrella, estel m.
4. figuradament [destino] estrella, planeta m, destí m.
5. figuradament [artista] estrella.
6. con estrellas de nit. Levantarse con estrellas, llevar-se encara de nit.
7. estrella del norte estel polar.
8. estrella de mar zoologia [estrellamar] estrella de mar.
9. estrella errante planeta.
10. estrella fugaz estel fugaç.
11. estrella matutina (o del alba) estel del matí.
12. estrella polar estel polar.
13. nacer con buena estrella (o tener estrella) familiarment néixer en bona estrella, néixer amb la flor al cul.
14. tener mala estrella tenir mala estrella, tenir mal astre.
15. ver las estrellas familiarment veure les estrelles, veure la padrina.

femení [espumadera] escumadora, esbromadora.

adjectiu
1. [cielo] estelat -ada, estrellat -ada.
2. [huevo] ferrat -ada.
3. [caballo] estelat -ada.
4. [de forma de estrella] estrellat -ada.

femení
1. zoologia estrella de mar.
2. botànica [Plantago coronopus] cervina.

adjectiu poc freqüent estel·lar, sideral, sideri -èria.


Vegeu també:
estrellar²

verb transitiu
1. [romper] estavellar, esbardellar.
2. [huevos] fer... ferrat. Estrellar dos huevos, fer dos ous ferrats.
3. [constelar] constel·lar.
verb pronominal
4. [romperse] estavellar-se, esbardellar-se, escarxar-se.
5. figuradament [fracasar] estavellar-se. Mis esfuerzos se estrellan contra la adversidad, els meus esforços s'estavellen contra l'adversitat.
6. estrellarse con uno figuradament posar-se de punta amb algú.



Vegeu també:
estrellar¹

masculí fama f, categoria d'estrella f.

masculí
1. [pirotecnia] estrella f.
2. [ornamento] estrella f.