Es mostren 58041 resultats
mendigar
<title type="display">mendigar</title>
-
verb transitiu
- mendicar, pidolar.
- figuradament mendicar, pidolar. Iba mendigando amor y nadie le daba, anava mendicant amor i ningú no li'n donava. verb intransitiu
- captar, mendicar.
mendigar
verb transitiu mendicar , pidolar figuradament mendicar , pidolar Iba mendigando amor y nadie le daba , anava mendicant amor i ningú no li'n donava verb intransitiu captar , mendicar
mendigo
-ga
<title type="display">mendigo</title>
masculí i femení captaire, mendicant, captador -a.
mendigo
-ga
masculí i femení captaire , mendicant , captador -a
mendocino
-na
<title type="display">mendocino</title>
-
adjectiu
- de Mendoza. masculí i femení
- habitant de Mendoza.
mendocino
-na
adjectiu de Mendoza masculí i femení habitant de Mendoza
mendrugo
<title type="display">mendrugo</title>
-
masculí
- [de pan] rosegó.
- un mendrugo de pan figuradament una misèria, una almoina.
mendrugo
masculí de pan rosegó un mendrugo de pan figuradament una misèria , una almoina
menear
<title type="display">menear</title>
-
verb transitiu
- remenar, bellugar, moure, manejar, fer anar. Menear la cola, remenar la cua.
- figuradament i poc freqüent [un negocio] menar.
- peor es meneallo figuradament i familiarment més val no remenar-ho, deixem-ho córrer. verb pronominal
- [moverse] bellugar-se, agitar-se.
- familiarment [apresurarse] afanyar-se, apressar-se. ¡Menéate, que vamos a llegar tarde!, afanya't, que arribarem tard!
- de no te menees (o de los de no te menees) que déu-n'hi-do, de consideració, dels grossos. Le van a dar un disgusto de los de no te menees, li donaran un disgust que déu-n'hi-do.
menear
verb transitiu remenar , bellugar , moure , manejar , fer anar Menear la cola , remenar la cua figuradament i poc freqüent un negocio menar peor es meneallo figuradament i familiarment més val no remenar-ho , deixem-ho córrer verb pronominal moverse bellugar-se , agitar-se familiarment apresurarse afanyar-se , apressar-se Menéate, que vamos a llegar tarde , afanya't, que arribarem tard de no te menees o de los de no te menees que déu-n'hi-do , de consideració , dels grossos Le van a dar un disgusto de los de no te menees , li donaran un disgust que déu-n'hi-do
menegilda
<title type="display">menegilda</title>
femení familiarment minyona, raspa.
menegilda
femení familiarment minyona , raspa
Menelao
<title type="display">Menelao</title>
nom propi masculí Menelau.
Menelao
nom propi masculí Menelau
meneo
<title type="display">meneo</title>
-
masculí
- [movimiento] manejament, bellugueig, remenament, remenada f.
- [contoneo] remenada f (o remenament) de cul (o d'anques).
- patacada f, cop. Le dio un meneo a la mesa y se vertió el vino, va clavar una patacada a la taula i es va vessar el vi.
- figuradament i familiarment [reprensión] allisada f, pentinada f.
- figuradament i familiarment [paliza] allisada f, pallissa f, tonyina f.
- dar un meneo a uno [vapulear] donar (o clavar) una allisada.
meneo
masculí movimiento manejament , bellugueig , remenament , remenada f contoneo remenada f o remenament de cul o d'anques patacada f , cop Le dio un meneo a la mesa y se vertió el vino , va clavar una patacada a la taula i es va vessar el vi figuradament i familiarment reprensión allisada f , pentinada f figuradament i familiarment paliza allisada f , pallissa f , tonyina f dar un meneo a uno vapulear donar o clavar una allisada
menester
<title type="display">menester</title>
-
masculí
- [necesidad] menester.
- [ocupación] ocupació f, feina f, quefer. Ahora tiene otros menesteres, ara té unes altres ocupacions.
- plural [necesidades corporales] necessitats f.
- plural familiarment i poc freqüent [instrumentos de trabajo] ormeig sing, eines f, estris.
- haber menester una cosa (o de una cosa) haver de menester una cosa. Habré menester de muchos libros, para hacer este trabajo, hauré de menester molts llibres, per a fer aquesta feina.
- ser menester caldre, ésser necessari. Era menester decírselo, calia (o era necessari de) dir-li-ho.
- todo es menester tot fa menester, mai no n'hi ha prou.
menester
masculí necesidad menester ocupación ocupació f , feina f , quefer Ahora tiene otros menesteres , ara té unes altres ocupacions plural necesidades corporales necessitats f plural familiarment i poc freqüent instrumentos de trabajo ormeig sing , eines f , estris haber menester una cosa o de una cosa haver de menester una cosa Habré menester de muchos libros, para hacer este trabajo , hauré de menester molts llibres, per a fer aquesta feina ser menester caldre , ésser necessari Era menester decírselo , calia o era necessari de dir-li-ho todo es menester tot fa menester , mai…