Es mostren 56529 resultats

carrascar

carrascar

masculí carrascal , encinar
 
Diccionari Català Castellà

carraspic

carraspic

masculí botànica [Iberis umbellata] carraspique.

carraspic

masculí botànica Iberis umbellata carraspique
 
Diccionari Català Castellà

carrat
-ada

carrat

adjectiu [sense punta] romo -ma, boto -ta.

carrat
-ada

adjectiu sense punta romo -ma , boto -ta
 
Diccionari Català Castellà

carrau

carrau

masculí xerrac carraca f
 
Diccionari Català Castellà

càrrec


<title type="display">càrrec</title>

    masculí
  1. [càrrega] carga f.
  2. construcció [pes] carga f.
  3. marina, marítim [càrrega] carga f, cargamento.
  4. [obligació] cargo.
  5. dret [d'una acusació] cargo. De quins càrrecs se m'acusa?, ¿de qué cargos se me acusa?
  6. comerç i mercat cargo, adeudo.
  7. figuradament [tasca, funció] cargo. Fer-se càrrec d'una cosa, hacerse cargo de algo.
  8. [cura] cargo, cuidado.
  9. [ocupació] cargo, empleo, puesto. Ocupa el càrrec de gerent de l'empresa, ocupa el cargo de gerente de la empresa.
  10. a càrrec de a cargo de, a expensas de.
  11. a càrrec d'altri a costa ajena.
  12. agafar (o prendre) al seu càrrec hacerse cargo, tomar a su cargo.
  13. al càrrec de al cargo de.
  14. alt càrrec alto cargo.
  15. càrrec d'ànimes cargo de almas.
  16. càrrec de confiança cargo de confianza.
  17. càrrec honorari cargo honorario.
  18. càrrec i descàrrec debe y haber.
  19. ésser (o anar) a càrrec de correr a cargo de.
  20. ésser (o anar) a càrrec meu (o teu, o seu, etc) correr a (o de) mi (o tu, o su, etc) cuenta.
  21. fer-se càrrec de hacerse cargo de. Es va fer càrrec de l'educació dels orfes, se hizo cargo de la educación de los huérfanos.
  22. fer-se càrrec (o el càrrec) hacerse cargo. Em faig càrrec que és un problema difícil, me hago cargo de que es un problema difícil.
  23. jurar el càrrec jurar el cargo.
  24. presentar càrrecs hacer cargos.
  25. suspendre algú del seu càrrec suspender a uno del empleo.
  26. tenir al seu càrrec tener a su cargo.

càrrec

masculí càrrega carga f construcció pes carga f marina, marítim càrrega carga f , cargamento obligació cargo dret d'una acusació cargo De quins càrrecs se m'acusa , de qué cargos se me acusa comerç i mercat cargo , adeudo figuradament tasca, funció cargo Fer-se càrrec d'una cosa , hacerse cargo de algo cura cargo , cuidado ocupació cargo , empleo , puesto Ocupa el càrrec de gerent de l'empresa , ocupa el cargo de gerente de la empresa a càrrec de a cargo de , a expensas de a càrrec d'altri a costa ajena agafar o prendre al seu càrrec hacerse cargo , tomar a su…
 
Diccionari Català Castellà

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

    femení
  1. [acció de carregar] carga. La càrrega del vaixell va durar tot un dia, la carga del barco duró todo un día.
  2. carga. Un vagó de càrrega, un vagón de carga.
  3. marina, marítim carga, cargamento m.
  4. tecnologia carga.
  5. tecnologia [quantitat de material] carga.
  6. [d'una arma] carga.
  7. [mesura] carga. Una càrrega d'oli, una carga de aceite.
  8. ciències militars [atac de l'enemic] carga.
  9. dret carga.
  10. electricitat carga.
  11. indústria tèxtil carga.
  12. figuradament [obligació, molèstia] carga. Portar la càrrega d'un negoci, llevar la carga de un negocio.
  13. càrrega de la prova dret carga de la prueba.
  14. càrrega que plau no pesa figuradament i familiarment sarna con gusto no pica.
  15. càrrega residual electricitat carga residual (o remanente).
  16. de càrrega [animal, vehicle] de carga.
  17. ésser una càrrega a algú ser una carga para uno.
  18. portar la càrrega de llevar la carga de.
  19. repartir la càrrega repartir (o terciar) la carga.
  20. tornar a la càrrega figuradament volver a la carga.

càrrega

femení acció de carregar carga La càrrega del vaixell va durar tot un dia , la carga del barco duró todo un día carga Un vagó de càrrega , un vagón de carga marina, marítim carga , cargamento m tecnologia carga tecnologia quantitat de material carga d'una arma carga mesura carga Una càrrega d'oli , una carga de aceite ciències militars atac de l'enemic carga dret carga electricitat carga indústria tèxtil carga figuradament obligació, molèstia carga Portar la càrrega d'un negoci , llevar la carga de un negocio càrrega de la prova dret carga de la prueba càrrega que…
 
Diccionari Català Castellà

carregada


<title type="display">carregada</title>

    femení
  1. [acció de carregar] carga.
  2. [acumulació] montón m, cantidad. Tenir una carregada d'espases, d'atots, tener un montón de espadas, de triunfos.
  3. [febre] calenturón m.
  4. [joc de cartes] cargadas pl.

carregada

femení acció de carregar carga acumulació montón m , cantidad Tenir una carregada d'espases, d'atots , tener un montón de espadas, de triunfos febre calenturón m joc de cartes cargadas pl
 
Diccionari Català Castellà

carregador
-a

carregador

    adjectiu
  1. [que pot ésser carregat] cargable.
    2. masculí i femení
  2. [bastaix] cargador -a.
  3. carregador del moll cargador de muelle.
    4. masculí
  4. [lloc on es carrega] cargadero.
  5. [instal·lació, instrument] cargador.
  6. [d'una arma] cargador.
  7. [de canó d'artilleria] cuchara f.
  8. dret cargador.
  9. marina, marítim cargadero.
  10. marina, marítim [d'una vela] cargadera f.
  11. ciències militars [soldat] cargador.
  12. tecnologia [d'acumuladors] cargador.
  13. no treure res a carregador figuradament [no aprofitar] no llevar a ninguna parte.
  14. tenir a carregador tener preparado para ser cargado.

carregador
-a

adjectiu que pot ésser carregat cargable masculí i femení bastaix cargador -a carregador del moll cargador de muelle masculí lloc on es carrega cargadero installació, instrument cargador d'una arma cargador de canó d'artilleria cuchara f dret cargador marina, marítim cargadero marina, marítim d'una vela cargadera f ciències militars soldat cargador tecnologia d'acumuladors cargador no treure res a carregador figuradament no aprofitar no llevar a ninguna parte tenir a carregador tener preparado para ser cargado
 
Diccionari Català Castellà

carregament

carregament

    masculí
  1. [d'un carro, d'un camió] carga f.
  2. [cosa carregada] carga f.
  3. [d'una nau] cargamento.
  4. [d'una biga] entrega f.
  5. [en els imposts, en els preus] carga f.
  6. [de núvols] cargazón f, cerrazón f.
  7. figuradament [sensació de pes] cargazón f, pesadez f. Carregament de cap, cargazón de cabeza. Carregament d'estómac, pesadez de estómago.

carregament

masculí d'un carro, d'un camió carga f cosa carregada carga f d'una nau cargamento d'una biga entrega f en els imposts, en els preus carga f de núvols cargazón f , cerrazón f figuradament sensació de pes cargazón f , pesadez f Carregament de cap , cargazón de cabeza Carregament d'estómac , pesadez de estómago
 
Diccionari Català Castellà

carregar


<title type="display">carregar</title>

    verb transitiu
  1. [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco.
  2. [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas.
  3. [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco.
  4. usat absolutament [menjar o beure massa] cargar.
  5. [una arma de foc] cargar.
  6. [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto.
  7. [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago.
  8. llenar, cargar. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas.
  9. [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas.
  10. [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo.
  11. electricitat cargar.
  12. figuradament [molestar] cargar, fastidiar, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación.
    13. verb intransitiu
  13. [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos.
  14. [contra l'enemic] cargar, acometer.
  15. [la policia] cargar.
  16. [recaure] cargar, recaer. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toda la reponsabilidad recae sobre nosotros.
    17. verb pronominal
  17. [el cel, el temps] cargarse.
  18. [pes] cargarse.
  19. figuradament i familiarment [empipar-se] cargarse, hartarse. Em vaig carregant i no em podré contenir, me estoy cargando y no podré contenerme.
  20. carregar-se-la pagar el pato.

carregar

verb transitiu per a transportar cargar Carregar bales de cotó en un vaixell , cargar balas de algodón en un barco prendre sobre si cargar con , coger L'autobús només carregà sis persones , el autobús solo cargó con seis personas en un aparell cargar Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac , cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco usat absolutament menjar o beure massa cargar una arma de foc cargar fer pujar cargar Carregar un pressupost , cargar un presupuesto oprimir dar o causar pesadez Un menjar que carrega l'estómac , una comida que da pesadez de…