1. arbocer o arbocera
   llipoter
   cirerer d'arboç
   
2. Lloc plantat d'arboços: Arboçar o arboceda.
   
3. Cirera d'arboç: Arboça. Llipota.

© Manuel Franquesa

1. enarborar
   → alçar.
   
2. Fig. → encendre, aïrar-se, encabritar-se.

© Manuel Franquesa

Semblant a un arbre.
arboriforme
arborescent
dendriforme
dendritiforme


© Manuel Franquesa

Plantat d'arbres.
boscat o emboscat
aplantinat
assuredat, cobert de suredes.
amatollat


© Manuel Franquesa

1. plançó, arbre jove que ha d'ésser trasplantat.
   bordís, arbre silvestre, no empeltat.
   patró, arbre que suporta l'empelt.
   peu, íd.
   fruiter, arbre que lleva fruita.
   arbrissó o arbrell, arbre petit.
   Compareu: arbust
   
2. Conjunt d'arbres d'una població: Arbrat.
   Lloc plantat d'arbres: Arbreda (→).
   
3. → pal.
   
4. → eix.

© Manuel Franquesa

plantació, arbreda d'arbres cultivats.
perxada, plantació d'arbres prims i espessos.
Hi ha una gran quantitat de noms equivalents a arbreda, derivats del nom dels arbres que la formen:
albereda (àlbers)
alzinar, alzineda, auleda o carrascar (alzines)
clapissar (clapes, alzines tallades que han criat rebolls)
aulet (aulines o alzines joves)
sureda (alzines sureres)
ametllerar (ametllers)
arboçar o arboceda (arboços)
avellanar, avellaneda o avellanerar (avellaners)
avetar o avetosa (avets)
cafetar (cafès)
castanyar, castanyerar, castanyeda o castanyereda (castanyers)
cirerar (cirerers)
codonyar o codonyerar (codonyers)
fageda o fajosa (faigs)
figuerar (figueres)
freixeneda (freixes)
fruiterar (fruiteres)
garroferar o garroverar (garrofers)
lloreda o lloredar (llorers)
noguerar, noguereda, nogassar (nogueres)
olivar o oliverar (oliveres)
omar o omeda (oms)
palmerar (palmeres)
cocotar (palmeres de cocos o cocoters)
pererar (pereres)
pineda (pins)
carrasclar (pins blancs)
plançonada o plançoneda (plançons)
platanar (plàtans)
pollar, pollancreda o pollereda (pollancs)
pomar o pomerar (pomeres)
presseguerar (presseguers)
prunerar (pruneres)
roureda (roures)
saligar (sàlics)
salzeda o salzereda (salzes)
tamarellar o tamarigar (tamarius)
→ bosc.
arbrat, conjunt d'arbres d'una població, d'un parc, d'un jardí, etc.


© Manuel Franquesa

1. arbuixell, arbust jove.
   
2. Semblant o pertanyent a un arbust: Frutescent o fruticós.
   Compareu: arbustiu: es diu de la planta que és un arbust.

© Manuel Franquesa

1. Instrument per a tirar fletxes.
   Compareu: ballesta
   
2. corba (→)
   
3. Element de construcció en forma d'arc.
   arc de mig punt, el que és format per una semicircumferència.
   arc rebaixat (o escarser), format per un segment de circumferència de menys de cent vuitanta graus.
   arc de nansa de cistell o arc carpanell, arc rebaixat format per tres, cinc, set, etc., segments de circumferència tangents cada dos d'ells en llur punt d'encontre.
   ogiva, arc ogival o arc de punta d'ametlla
   arc boterell o arcbotant, arc que serveix de contrafort.
   arc toral, arc que serveix de suport.
   arc de ferradura, el que és format per un segment de circumferència de més de cent vuitanta graus.
   arc de descàrrega o sobrearc, arc l'intradós del qual és amagat per una llinda postissa.
   arcada, obertura formada per un arc recolzat en pilars i columnes.
   
4. Cara interior d'un arc: Intradós.
   Corba exterior d'un arc: Extradós.
   
5. → volta.
   
6. iris o arc iris
   arc del cel
   arc de Sant Martí
   arc de Sant Joan (Alc.)
   arc d'Igualada (es diu a Calaf [Alc.])

© Manuel Franquesa

espinalb, arç blanc.
espinal, arç de tanques.
espí


© Manuel Franquesa

1. arquilla, arquella o arqueta, arca petita amb diferents compartiments per a guardar-hi papers, joiells, etc.
   → caixa.
   
2. → forn.
   
3. Sepulcre megalític.
   dolmen

© Manuel Franquesa