volateria, aviram, com a vianda.
pollam


© Manuel Franquesa

1. preavís, avís previ.
   advertiment
   avisament
   notificació
   participació. Una participació de casament.
   esquela (mortuòria)
   comunicació
   entretoc. No m'han donat mai cap entretoc d'aquestes coses de la família.
   citació (per l'autoritat)
   observació
   remarca. Li vaig haver de fer una remarca desagradable.
   indicació
   clasc, toc d'alarma.
   Compareu: insinuació
   → nota.
   
2. advertència
   admonició
   amonestació

© Manuel Franquesa

1. Donar notícia a algú perquè estigui advertit i obri en conseqüència.
   notificar
   participar
   passar avís (a algú)
   citar, avisar algú perquè comparegui, de part d'una autoritat.
   fer avinent (una cosa a algú)
   → anunciar.
   
2. → advertir, aconsellar.

© Manuel Franquesa

→ intel·ligent.


© Manuel Franquesa

→ proveir.


© Manuel Franquesa

animar
atiar (el foc, un llum)
refrescar. Refrescar els colors d'una pintura.
espavilar (→). Espavilar un llum. Espavilar una persona, avivar el seu enteniment o enginy, fer-la tornar espavilada.
reescalfar (fig.). Reescalfar l'entusiasme.
reanimar. Reanimar una conversa que ja llanguia, un foc que s'apagava.
vivificar
desemperesir


© Manuel Franquesa

avorrívol
execrable
abominable
ominós
detestable
odiós
fer tres coses (fam. Alc.). Al·lusió a l'expressió fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor, que també s'usa en aquesta forma completa.


© Manuel Franquesa

Amb avorriment.
tediosament


© Manuel Franquesa

1. El fet d'avorrir algú o alguna cosa.
   avorrició
   → aversió.
   
2. El fet de causar tedi.
   fastig (≠ fàstic)
   tedi
   esplín, malenconia que produeix tedi de tot.
   Compareu: lata: discurs o conversa que avorreix per la seva llargària o banalitat.

© Manuel Franquesa

1. Tenir aversió.
   detestar
   abominar
   repugnar (v. intr.). La hipocresia em repugna.
   execrar
   tenir en horror
   no poder veure (algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites.
   no poder suportar
   no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà.
   tenir aversió
   portar-la votada (a algú)
   tenir (una cosa) en fàstic
   desamar o desestimar
   estar fins al capdamunt
   mirar (algú) de cua d'ull (fig.)
   tenir (algú) entravessat
   no poder dragar (algú)
   ésser enemic (d'una cosa)
   fer ràbia (a algú, una cosa o una persona)
   portar-li (a algú) mala voluntat
   tenir malícia (a algú)
   malmirar (algú)
   tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira)
   tenir (algú) de cap d'inxa (Alc.)
   no passar de les dents (una persona o una cosa)
   no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió.
   tenir quimera (a algú)
   
2. Causar tedi, avorriment.
   enfastidir
   cansar
   afartar. Ja m'afarten, tants sermons!
   pudir. Ja em put aquesta jeremiada.
   fer pudor (una cosa a algú)
   atipar
   donar la lata (o la llauna)
   enfastijar
   
3. (avorrir-se pron.)
   enlleir-se

© Manuel Franquesa