1. Seient estret i llarg.
   caixabanc o bancal, banc en què el seient és la tapa d'una caixa.
   pedrís, banc de pedra o maons.
   festejador, pedrís a cada costat de l'interior de la finestra.
   escó o escon, banc llarg amb respatller ample.
   banqueta, graó al llarg del peu d'un mur, que serveix de banc.
   arquibanc, banc amb dos o més caixons les tapes dels quals serveixen de seient.
   banca o banqueta, seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa.
   → escambell, seient.
   
2. Fusta de forma rectangular, generalment gruixuda, sobre quatre petges, que serveix per a molts treballs o de suport.
   cantirer o poalera, banc de càntirs o de poals.
   banc de fuster
   banc de manyà
   capitell, cavall o cavallet, banc consistent en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells armarem una taula.
   
3. Massa que forma una capa horitzontal, estrat, esp. d'arena sota l'aigua.
   baix , elevació del fons que pot impedir el pas de les naus.
   alfac, banc de sorra format a l'embocadura d'un riu. Els alfacs de l'Ebre.
   sirte, banc de sorra.
   seca, baix d'arena o de roca a molt poc fondària.
   barra, banc de sorra, llarg i estret, que es forma a l'embocadura d'un riu.
   barbada, banc de sorra contigu a un clap d'algues, de roques, etc.
   glera o llera, areny de sorra gruixuda i còdols.
   
4. → veta.
   
5. Massa de peixos que avancen junts.
   barra. Una barra de tonyines.
   mola
   vol. Un vol de peixos (per anal.)
   mata
   motí
   mota. Una mota de sardines. (Alc.)
   Compareu: esbart, escamot
   
6. Establiment bancari de crèdit.
   banca, comerç que fan els bancs. Casa de banca.
   Banca s'usa també per a designar tota la institució bancària d'un país o d'un grup (la banca alemanya, suïssa, etc.), i com a nom d'un establiment bancari determinat.
   casa de canvi, casa on hom pot anar a bescanviar moneda.
   taula (ant.). Una taula de canvi.

© Manuel Franquesa

1. → barra, muntant.
   
2. Tira de terra entre ceps, oliveres, etc.
   banc
   camada
   → camp.
   
3. bancalada, la gent asseguda en un banc o en un bancal.

© Manuel Franquesa

1. caixabanc
   → banc.
   
2. → cobertor.
   
3. bancalada
   capçada
   marjada
   marjal
   → camp.

© Manuel Franquesa

1. fallida. Fer fallida. Estar en fallida. Declarar-se en fallida.
   abatiment, bancarrota fraudulenta.
   aixec, acció de fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per no pagar els creditors.
   concurs de creditors, declaració legal de bancarrota.
   crac (de l'alemany Krach). Llavors del crac del Banc de Barcelona.
   liquidació judicial
   suspensió de pagaments
   Compareu: insolvència
   
2. Fer bancarrota:
   abatre's
   aixecar-se o alçar-se, fer bancarrota fraudulenta.
   concursar, manar, el jutge, que els béns d'una persona que fa bancarrota siguin posats a concurs de creditors.
   fer fallida o fallir
   fer suspensió de pagaments

© Manuel Franquesa

1. biaix, banda esbiaixada. Posar biaixos a un vestit.
   franja
   farbalà. Unes faldilles amb farbalans.
   vira, banda de distint color.
   fris, banda que hom sol pintar a la part inferior de les parets.
   → cinta.
   
2. → faixa, barra.
   
3. → costat.
   
4. part (→)
   cantó
   bandada, banda, en coses de certa extensió. L'altra bandada de cases.
   vora. Les vores d'un riu.
   marge. Els marges d'un camí, d'un riu.
   Compareu: aquèn o deçà: a aquesta banda, allèn o dellà: a aquella banda
   → indret, direcció, costat.
   
5. partit
   bàndol o bandositat
   facció
   clan
   capelleta
   camarilla
   màfia, banda més o menys secreta, amb fins delictuosos.
   → grup.
   
6. Conjunt de músics d'instruments de vent i percussió, que poden tocar caminant.
   fanfara o xaranga, banda militar que consta solament d'instruments de vent.
   
7. D'altra banda:
   d'altra part → endemés.

© Manuel Franquesa

1. → banda.
   
2. Vol d'ocells. → vol.
   ramada
   volior
   
3. → grup.

© Manuel Franquesa

1. → prostituta.
   
2. → brètol.

© Manuel Franquesa

bandeig
relegació o relegament
bandiment, acció de bandir.
desterrament
→ exili, ostracisme.


© Manuel Franquesa

1. desterrar
   → exiliar.
   
2. → allunyar.

© Manuel Franquesa

pavelló, bandera nacional. El pavelló cobreix la mercaderia (axioma de dret comercial).
flàmula, bandera estreta i llarga.
gallardet, banderola llarga i estreta, disminuint fins acabar en punta, que hom posa al cim dels pals de la nau.
gonfanó, bandera que penja d'un pal travesser. (A l'edat mitjana, usat com a insígnia de guerra.)
penó, bandera petita que era usada com a insígnia d'un cavaller, d'una mainada, d'un regiment.
pendó , gonfanó de les processons.
senyera (d'una corporació)
guió, petita senyera.
estendard, bandera de guerra; esp. ensenya de cavalleria (més petita que la d'infanteria).
ensenya, estendard.
insígnia. El vaixell arborava la insígnia de l'almirall.
colors, la bandera nacional. L'imposant bastiment ostentava els colors francesos.
bandereta
banderó, bandera petita.
banderola, bandera petita, com la que se sol posar al cim de l'asta de les llances.
penell, gallet o banderola, bandereta de metall que es posa al cim dels campanars, de les torres, etc., per assenyalar la direcció dels vents.
ramegall, rama de bruc, etc., que es fa servir de banderola en un ormeig de pesca.


© Manuel Franquesa